Molt a prop de Nou Càmping, a uns 10 minuts, es troba l’antic poblat d’Àrreu, un poble que va ser abandonat al començament de 1980 i que, segons les dades estadístiques de 2010, explicava en aquest moment amb 4 habitants, un home-tres dones.

No obstant això, una visita a aquest poble abandonat, representa la possibilitat de contemplar la natura en estat pur i practicar senderisme en el nostre entorn.

A uns 1.200 metres d’altitud , el poble d’Àrreu es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa, a l’esquerra de Torrent de la Mata de Borén, en una petita vall. Es creu que aquest poble estava situat més amunt però que en 1803, un allau de neu enderroc 10 cases i acabo amb la vida de 17 persones. Àrreu, com Alós d’Isil, va ser un municipi independent fins al 1846, data en la qual es va unir a Isil. Fins a 1972 formava part de l’antic terme d’Isil.

Per conèixer el misteriós Arreu, es pot arribar en cotxe fins al poble de Borén i des d’allà iniciar un passeig que, en poc menys d’una hora, ens portarà fins a l’antic poblat . Es travessa el pont sobre el riu i, en direcció a ponent, per un sender estret i costerut, es puja muntanya amunt gràcies als centenars de graons que conformen l’anomenada escala d’Àrreu . Els esglaons de pedra perfectament marcats, recorden els temps en que el camí era bastant més transitat quan els pobladors d’Àrreu baixaven els diumenges al mercat d’Esterri. Minuts després, deixant enrere l’escala, s’arriba al camí que planerament ens porta al Vall d’Àrreu .

El sender condueix al carrer principal on ja apareixen les primeres cases del poble, típiques construccions de muntanya amb teulades pronunciats i alguns balcons de fusta admirablement tornejats. Les cases del poble miren al sol naixent i es troben alineades sobre dos carrers principals.

Recórrer la silenciosa Arreu, és un passeig màgic i misteriós . Del seu patrimoni sobresurten les restes del Castell d’Àrreu; la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII que es destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta; i l’església parroquial de Sant Sadurní, o Saturnino. Situada a l’extrem nord-est del nucli poblacional, aquesta construcció preromànica és un temple de nau única, sense absis, amb un campanar de cadireta de dues obertures. En el seu interior es conserven tres notables piles romàniques, un baptismal, una altra d’aigua beneïda i una tercera que podria haver estat originalment un sarcòfag, però que en temps posteriors s’utilitzava per guardar els sants olis.

El recorregut continua baixant per un sender que surt de la part baixa del poble per un camí de ferradura que a partir de corbes pronunciades, serpenteja muntanya avall fins al lloc on el furiós barranc del riu Àrreu diposita les seves aigües a la Noguera Pallaresa.

I deixant enrere Àrreu, ja tornant a Borén, molt a prop de la carretera passem per sobre del preciós Pont d’Àrreu , una construcció del segle XII amb arcada de mig punt que travessa la Noguera Pallaresa. Esfondrat i reconstruït diverses vegades, s’observen almenys tres moments constructius diferents.

Aquest passeig fins al solitari poble d’Arreu és una ocasió perfecta per gaudir del contacte amb la natura, conèixer un tradicional poble de muntanya i la singular bellesa de la Vall d’Àrreu.